Portic amb l’Església a Sant Climent de Taüll
Absis principal de Sant Climent de Taüll, tèmpera, segle XII
Jesús està amb nosaltres dia rere dia, fins a la fi del món
La part més baixa de l'absis de l'antic monestir de Sant Climent de Taüll presenta l'aparició del Senyor Ressuscitat a l'alba, a la vora del Mar de Tiberíades, i la fundació de l'Església, a partir de l'Evangeli de Sant Joan (21, 2-14) , en una elaborada síntesi visual, integrant pintura i arquitectura amb el ritme còsmic solar.
L'obra té dues parts: una que s'estén dalt sobre un quart d'esfera, amb el Totpoderós i la seva cort, a la consumació dels temps; i una altra, a sota, la que aquí es tracta, amb els Sants; ells se'ns mostren ben propers, a l'altura dels qui van a aquesta església: formen part de la Història Humana, són com nosaltres, i han viscut en uns temps i espai anàlegs als nostres. Aquí, només es considera aquesta part més baixa i com una imatge que posseeix un sentit complet.
Un atri de columnes, com d’una galeria de claustre, s'estén sobre el sector semicircular inferior de l'absis. La columnata té set arcs, nombre que expressa la perfecció, amb els Apòstols i la Mare de Déu, disposats a banda i banda d'una finestra molt estreta, oberta a Orient. A la nostra esquerra està (molt deteriorat) Sant Tomàs, assenyalant amb l'índex de la seva dreta el Totpoderós dalt, seguit de Sant Bartomeu, amb un llibre, i de Santa Maria. A la dreta de la finestra queda Sant Joan, autor d'un dels quatre Evangelis, mostrant un dels llibres que va escriure, al costat del seu germà Jaume (Jachobe), amb un altre llibre, que conté la seva Carta; a l'extrem dret queda un altre apòstol sense identificar pel deteriorament d'aquesta part, i tot i així veient-se el dit índex assenyalant el Totpoderós dalt. És comú aquesta presentació dels Apòstols a les parts baixes de les pintures i relleus de les esglésies romàniques (s. XI-XIII), i també als frontals dels altars.
Atri amb Apóstols i Santa Maria, registre inferior de l’absis principal de l’Església de Sant Climent, Taüll (Alta Ribagorça, Lleida), 1123.
Aquests Apòstols es troben en el moment fundacional de l'Església, a partir de l'Evangeli de Sant Joan (21, 2-14): Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea [= Bartomeu], els fills de Zebedeu [Joan i Jaume], i dos deixebles més (2); aquí, Pere cedeix el seu lloc a Maria, representant l'Església.
La narració posa a aquests deixebles, que semblen haver oblidat els successos de la Mort i Resurrecció de el Senyor, tornats a la seva activitat al món, abans de la seva crida per part de Crist: ells han sortit a pescar però aquella nit no van pescar res (3), lliurats els Apòstols pescadors a una tasca infructuosa i immersos a la tenebra de la nit. És en aquesta foscor en què Jesús Ressuscitat apareix per revelar-se (Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà a la riba del llac, 4), assenyalant el contrast entre la llum i les tenebres.
L'orientació de la finestra, a l'Est, integrada en la imatge, permet aplicar l'aparició de la llum del Sol al passatge evangèlic, incrementant la intensitat de l'experiència visual; els Apòstols intenten pescar però aquella nit no van pescar res (3); l'arribada de la llum blanca que ve d'Orient (lumen orientalis) causa una epifania crística, coincidint amb l'aparició de Jesús, primer com un desconegut: però els deixebles no sabien que era ell (4); després els Apòstols el reconeixen (sabent que era el Senyor, 12); per això els apòstols dels extrems assenyalen dalt de l'absis, on Ell es troba, expressant ja aquest reconeixement. Llavors arriba l'encàrrec del Senyor a Pere de la cura de les seves ovelles (15-17), fundant així l'Església, després de la Resurrecció.
Absis principal de Sant Climent de Taüll, rebent la primera llum del matí.
L'arquitectura pintada en què es disposen Sants representa també l'Església, de la qual ells són part, ben construïda, de pedres ben unides (Sal. 122,3), i escollides (Ap. 21, 18-19); està sostinguda per columnes, que són, pròpiament, els mateixos Apòstols ara presents, Jaume i Joan (Ga. 2,9).
Així, l'artista il·lustra la lliçó de l'Evangeli de Sant Joan, usant una història de la Resurrecció poc explotada pels artistes, identificant Jesús Ressuscitat amb la llum solar, que arriba per la finestra.
A més, l’ immutable ritme còsmic solar podria servir per recordar a la comunitat monàstica, que allí es reunia cada dia al trencar el dia per resar l'Hora de Laudes, que, així com sempre surt el Sol, Jesús està amb nosaltres dia rere dia, fins a la fi del món (cf. Lc. 28,20); d'aquesta manera s'estableix una relació entre Jesucrist Ressuscitat i el Sol nou (Sol Novus) de cada matí, perquè Déu és amb nosaltres matí i tarda i realment en cada nou dia(D. Bonhoeffer).
