Els Deixables d’Emmaús, Monestir de Silos

Primer Mestre de Silos, Els Deixebles d’Emmaús, relleu tallat amb incrustacions d’atzabeja, al panell Nord del pilar NE del claustre baix, segle XI-XII, Monestir de Santo Domingo de Silos (Burgos).

La manifestació de Jesús al camí d’Emmaús: Jesús els hi obria el sentit de les Escriptures

 L’escena queda dins d’un arc de mig punt, significant això que té un sentit complet. Hi ha tres homes barbuts, amb aurèoles, els ulls negres d’atzabeja incrustats, que caminen descalços d’esquerra  a dreta (Lc. 24,15-16: Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells,  però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo); a la dreta, el primer és més alt, sobresortint de l’espai, creu a l’aura, perquè és el Senyor, amb barret, i sarró de peregrí,  tibant una corda; parla animadament amb el segon, mentre el tercer està atent, portant un llibre tancat. El Senyor està canviant la direcció, girant per anar cap a la Seva dreta.

Són els deixebles d’Emmaús, un cop aconseguits pel Senyor, que els hi està acabant d’explicar les Escriptures. El de l’esquerra porta la Bíblia, com una caixa tancada, perquè no entén el seu sentit. Hi ha una línia de la composició que porta del llibre, a la part més baixa, pujant per la vora del mantell de Cleofàs, el segon (identificat per deixar patent que no és dels Onze), i acabant en els braços del Senyor, precisament a la corda que Ell tiba; Crist els hi està manifestant el sentit amagat de l’Escriptura (Lc.24,27: Començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell): la corda trenada (Ecli. 4,12) que Ell escorre i tiba, traient-li tot el suc, fins la darrera gota, està impregnada amb la substància bíblica de les Paraules de Déu que fan referència al Messies, presentat aquí com el Just Sofrent (Is. 42,1; 53, 1-12; Lc. 24, 26: ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?): així, Passió i Resurrecció encaixen en el pla de Déu; i és ara que s’acompleix la plenitud dels temps.

Els ulls, negres incrustats, fan veure que els deixebles estan atents a la manifestació (Lc. 24,32: ¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?), tot i que encara s’hauran d’obrir més, al sopar (Lc. 24,31: Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer).

Havent acabat, Jesús fa veure que continua camí, a diferència dels deixebles; llavors, Cleofàs li demana, amb gest viu, que es quedi amb ells (Lc. 24, 28-29: S’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells van insistir amb força dient-li: Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar); així acaba aquí la Història, que deixa de banda el sopar d’Emmaús, i n’és la continuació.

Tant els primers escriptors cristians, els Pares de l’Església, com els mateixos rabins, explicaven l’Escriptura fent recurs a tota una cadena de llocs bíblics, tenint present el caràcter sistemàtic i simfònic de la Paraula de Déu, amb la Seva diversitat harmònica de conceptes; aquest recurs interpretatiu inter-textual, aquí la corda trenada que el Mestre escorre, va ser gairebé l’únic fins  l’arribada de l’Escolàstica (amb Sant Tomàs, al segle XIII), que va prendre criteris preferentment racionals per bastir la seva Teologia.

Segons Lluc (c. 24), aquell dia, de bon matí, les dones van trobar buida la sepultura i, alhora, van  rebre la notícia inexplicable de la Resurrecció per part d’uns àngels, sense veure al Senyor; aquella tarda, quan el sol es pon, els deixebles d’Emmaús, van participar de la mateixa experiència, de la ma del mateix Jesús, per la mediació de la Seva Paraula (Jo 1, 14) fent recurs a l’Escriptura, manifestant el Messies en el Servent Sofrent; i encara se’ls hi manifestarà més, per mediació de la Litúrgia, en la fracció del pa. Després, ja de nit, seran els Onze reunits, origen de l’Església, els qui faran l’encontre  personal amb el Crist ressuscitat.

***

Entorn de la salvació han indagat i han investigat els profetes que profetitzaren sobre la gràcia destinada a vosaltres. Els fou revelat que no era per a si mateixos, sinó per a vosaltres que administraven aquest missatge.

1Pe 1,10.12

Molts profetes i justos van voler desitjar de veure el que veieu, i no ho van veure, i sentir el que sentiu, i no ho sentiren.

Mt 13, 17