La Porta de la Casa Milà, de Gaudi

Els àzims de Pasqua

Gaudi, Antoni (1852-1926), Casa Milà, Passeig de Gràcia, 92, Barcelona, 1906-1910,  façana xamfrà i vista interior (baix).

 La Casa Milà (1906/10), d’Antoni Gaudi,  té dos portals de ferro forjat i vidre (aprox. 4 X 4 m.), un obert al xamfrà del Passeig de Gràcia, l’altre al Carrer Provença; són molt semblants. Presenten el vell llevat i la nova pasta de pa àzim, com són expressats a la litúrgia del Diumenge de Pasqua.  

Estan encaixats al fons d’una cavitat que fa la façana, entre columnes, aproximadament quadrada, amb els angles de dalt arrodonits. Formen un pla vertical fet per vàries parts, amb tres portes de mida diferent, encaixades, definint clarament la seva estructura.

Gaudi: Portals, de la Casa Milà; a l’esquerra al Passeig de Gràcia, a la dreta al Carrer Provença.

Hi ha una central, alta i ampla, pels cotxes, i dues als costats, més baixes, pels vianants; l’estructura d’U invertida és comuna, amb muntants rectes i llindes arrodonides. La part que queda sobre aquestes tres portes arriba fins omplir tot el buit amb el vitrall. Les tres tenen una mena de cinta,  arrissada al portal del Passeig de Gràcia, que destaca els seus perfils, i que s’estén des dels muntants fins els angles de coronament de les portes; hi ha els caps dels cargols que la subjecten, disposats rítmicament, i els seus extrems acaben amb un tall al bell mig, disposats simètricament; és una forma ordenada, harmoniosa i simètrica, contrastant així amb la resta d’elements.

Tota la extensió dels portals és de vidres transparents, encaixats dins d’uns marcs fent formes alveolades, com bombolles, d’aspecte flexible, encaixats els uns amb els altres, i cobrint tota la superfície, sense simetria. Aquests marcs són estrets, com cordons de pasta mal·leable, mostrant en alguns llocs empremtes, com de dits, i fent a d’altres com uns fulls arrissats. A vegades, hi ha espais on el contacte entre alvèols deixa buits, omplerts per una fulla arrissada.

Les façanes dels dos edificis que Gaudi va fer al Passeig de Gràcia (la Casa Batlló, de 1904-1906, i aquesta Casa Milà) són dos retaules urbans, a mig camí entre les arts aplicades i  l’escultura, que proclamen el Misteri de la Resurrecció de Crist. Ja he presentat el sentit general d’aquesta interpretació a un altre comentari, pel que ara només recordo que la façana de La Pedrera expressa el sepulcre i el terrat la mort, resurrecció i ascensió de Crist.

Considero aquí els portals com la meditació de dues parts de la Missa del Diumenge de Pasqua (la col·lecta que es llegeix a tots els actes del dia, i la primera lectura amb el text de 1C 5: 6b-8);  es completa amb la referència a Joan, 6,27.

Gaudi llegia L’Année Liturgique, de Dom Guéranguer (1805-1875), on hi ha comentats els esmentats textos, i era bon coneixedor del Missal, segons ell mateix va dir; d’aquests llibres possiblement va treure la inspiració que dona cos als portals: Els elements que Gaudi presenta són el vell llevat i la pasta nova àzima feta fulls de pa.

Israel, quan va ser alliberat del jou del Faraó, seguint l’ordre de Déu (Ex 12,1-20), va sacrificar un anyell i va fer i menjar pa àzim, la nit que va sortir d’Egipte. Cada any, el poble d’Israel commemorava aquell fet alliberador i repetia ritualment l’àpat (seder). Així, el vell llevat es llençava i es pastava pa nou, símbol de renovació i puresa (matzá). A l’Últim Sopar, Jesús, a partir de la Pasqua jueva, institueix l’Eucaristia, l’aliança nova i eterna. 

Molla de pa mostrant els alvèols i detall del portal.

Pasta crua fermentada, detall del portal.

Els portals de la Casa Milà  expressen el vell llevat, configurat als alvèols ocupats pel vidre: són formats per les bombolles d’aire que es produeixen durant la fermentació, fent pujar la pasta. Aquesta queda entre els intersticis dels alvèols, sense el llevat, amb les empremtes dels dits de qui fa el pa, treballada fins formar fulles primes que, cuites i prenent un aspecte una mica ondulat, fan el pa àzim. Els portals mostren, a la textura dels intersticis, a diferents llocs, els successius estats de l’elaboració del pa: la pasta fresca i mal·leable, la pasta treballada per fer les fulles (al portal del Passeig de Gràcia), i aquestes un cop cuites, com petites crestes (al portal del Carrer de Provença).

Gaudi pren com a punt de partida el text següent de la primera lectura del Diumenge de Pasqua (1C5: 6b-8):

¿No sabeu que una mica de llevat fa pujar tota la pasta?  Netegeu-vos bé del llevat vell i sigueu una pasta nova, vosaltres que no teniu llevat.  Perquè Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat.   Per això, celebrem la festa de Pasqua, no amb el vell llevat de la dolenteria i la malícia, sinó amb els pans sense llevat de la sinceritat i la veritat. El llevat manifesta allò dolent i vell, el pa àzim nou l’esperit renovat.

Gaudi completa la seva contemplació fent referència a Joan, 6,27:

Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura  i dona vida eterna. I el Fill de l’home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha marcat amb el seu segell. L’Evangeli presenta Crist com el qui donarà l’aliment de vida eterna, el Seu Cos present al Pa Eucarístic, àzim; alhora afirma que Déu l’ha marcat amb el seu segell, és a dir, l’ha acreditat, el que també es fa palés als portals: les estretes bandes disposades amb art i simetria, contrastant amb el desordre del llevat i la pasta, com garlandes als marcs de les portes, els seus elements més definidors, són el segell amb el que el Pare ha marcat aquest aliment. Així l’eternitat, amb el pa nou àzim, s’incorpora a la configuració dels portals. Les faixes són essencials, destacant la forma de cadascuna de les portes i tota l’amplitud de la part més alta dels portals; això manifesta la extensió de la benedicció divina, coronant, amb el text evangèlic i la pròpia Paraula de Crist, el sentit del conjunt.

Bandes que remarquen les portes (Passeig de Gràcia) frunzides, amb els alvèols.

Encara, la col·lecta del dia de Pasqua també es recordada als portals, dient:  Oh Déu, avui el vostre Unigènit, vencent la mort, ens ha obert les portes de l’eternitat. Aquestes són les portes que, deixant de banda el vell llevat i prenent el nou aliment del pa àzim de la nostra Pasqua, ens permeten entrar a la vida eterna, com diu l’Evangeli.

Alvèols i fulles de pa àzim a les portes i cuit.