Epifania, de Ferrer Bassa
Ferrer Bassa, Epifania, Cel·la de Sant Miquel, Monestir de Pedralbes, Barcelona, fresc amb retocs en sec a l’oli i tremp, aprox. 0,60 X 0,60 m., 1346.
Tots els pobles li faran homenatge perque és Llum de les Nacions
La Cel·la era un espai per la pregària que té pintades dues històries en diferents quadres: la Passió de Crist, i els Set Goigs de la Mare de Déu, entre els que està aquesta Epifania, amés d’imatges de sants i altres motius; la coincidència visual d’arguments religiosos diversos permet considerar diferents misteris i fins i tot relacionar-los.
A l’Epifania hi ha en primer terme i a la dreta, la Mare de Déu, asseguda sota un cobert encastat a una roca molt grossa, que emmarca aquesta part. Dalt de tot, es veu l’Estel. Hi ha un setial amb un gran espatller triangular, que es combina amb el cobert, damunt d’una tarima. Ella porta un mantell blau i presenta, amb les dues mans i assegut a la falda, el Nen Jesús; només Ells dos tenen aurèoles, manifestant la Seva santedat; el fet és després de la Nativitat, on hi ha la menjadora i les bèsties.
Al fons, a l’esquerra, hi ha una plana amb arbres, destacant sobre el blau del cel, i una altra roca, insinuant profunditat; els Mags i el seu seguici venen de l’Orient, pel pas entre les dues penyes: uns baixen dels cavalls, darrere; els Mags ja ho han fet, deixant que se’n ocupin dos homes; ells tenen pressa per presentar la seva ofrena (Vindran tots des de Sabà, portant perfums aromàtics i encens, Is. 60,6) i sotmetre’s a Ell; expressen les diferents edats: un jove, ros i tímid, sense barba encara, l’altre home fet i decidit, i un vell de cabells blancs; no hi ha Sant Josep ni Àngels.
El vell, ajuntant les mans en el gest de pregar, és el primer en besar el peu del Nen Jesús, que el beneeix; ha posat la seva corona al terra, que avui quasi bé no es veu, reconeixent que Aquest és més gran que ell. Els altres dos esperen el moment, mentre el mag barbut li mostra el Nen a l’altre jove; l’actitud d’aquest és semblant, en les mans duent l’ofrena, a la de la Mare de Déu, que té al davant, presentant el Nen, equilibrant-se així els diferents elements d’aquesta part.
L’estructura del quadre mostra l’essència de la lliçó: Els Mags venen d’un país llunyà, des del fons, seguint l’Estrella, posada al lloc del Nen, fent un recorregut sinuós indicat per la comitiva, fins el primer terme; han conegut que el Rei dels Reis ha arribat, s’ha manifestat a les Nacions, i li presenten el seu homenatge, que Ell accepta (Els pagans caminen cap a la teva llum, i els reis, cap a la teva claror naixent, Is, 60, 1); aquest és el sentit de l’Epifania, que vol dir posar de manifest.
Els Mags han descobert el Nen Rei gràcies al seu coneixement de les estrelles, que han de completar amb el recurs a l’Escriptura, que els hi donen els Mestres de la Llei, els principals dels Jueus, que no faran cas de Jesús (Mt. 2,2-6).
La imatge mostra, graciosa i molt entenedora, les actituds mitjançant les diferents accions dels models: acolliment del Nen Jesús, disponibilitat de la Mare de Déu, recerca i submissió dels Mags. Aquesta expressió realista dels sentiments, lluny del formalisme romànic anterior, contrasta amb les formes simplificades que prenen humans, animals i paisatge, propis de la pintura gòtica italiana del temps, i anteriors al realisme naturalista, que encara trigarà en arribar, ja al XV.
