Giotto, La Nativitat

Giotto, La Nativitat, fresc, Capella Scrovegni, 1305, Pàdua.

Avui ens ha nascut el Salvador, avui els àngels canten a la terra

 Una llevadora li presenta el Nen Jesús a la seva Mare, mirant-se tots dos per primera vegada; la seva posició és un pressentiment de la que prendran a l’Enterrrament de Crist, de la mateixa Capella Scrovegni, quan Maria mira el Seu Fill per última vegada, i plorant, abans de la Seva sepultura. Estan  sota el cobert d’un estable, perquè no han trobat lloc a l’hostal (Lc. 2:7); un bou els mira, com si copsés alguna cosa del Misteri del Nadal,  mentre que un ase està distret, expressant la seva fama de bèstia estúpida. Les figures de la Mare i el Nen donen cos a la manifestació de  l’Emmanuel, el Déu amb nosaltres (Is. 7:14).

Sant  Josep està adormit,  com encara rebent els anuncis de l’àngel en somnis (acolliment de Maria i fugida a Egipte, Mt. 1:20); així també  s’expressa que la seva intervenció és secundària, fent  tan sols de pare adoptiu del Nen, perquè la iniciativa de la Seva vinguda ve de l’Esperit Sant (Mt. 1:18-25); en ell es manifesta que Jesús és del llinatge de David (Mt. 1:16).

Dalt, al cel,  uns àngels han vingut a la terra per anunciar la Bona Nova als pastors (Lc. 2:8-18) que, a la dreta, se’ls escolten, acostant-se per adorar; els acompanyen ovelles dels seus ramats que miren cap a l’estable; però, entre elles,  hi ha una cabra (Mt. 25: 32-33) negra que no vol mirar: la seva actitud, el seu color, i el dibuix de les seves banyes fan pensar en la presència del Maligne, ja des del Naixement de Jesús, per oposar-se a la Bona Nova.

Així, Crist és ben rebut, però no per tothom, simbolitzant l’ase i la cabra els que no voldran escoltar-lo, per estupidesa o maldat manifesta.