Fragment de l’Adoració dels Mags, d’un capitell del claustre de la Catedral de Barcelona
Adoració dels Mags, d’un capitell del claustre de la Catedral de Barcelona, s. XV.
Des de Tarsis i les Illes li portaran regals, de tot arreu li oferiran presents
Hi ha la Mare de Déu asseguda al terra, aixecant un genoll sobre el que sosté i mostra el Nen Jesús; fa un gest actiu i, alhora, respectuós, inclinant el cap, enlairant-lo, està tot nu i beneint: duu una aura amb la creu al cap, anunciant la seva mort. L’espai on són, del terra fins dalt, fa un enteixinat, destacant els dos models; Sant Josep queda apartat, adormit, perquè la seva funció és secundària, ell fa de pare del Nen, engendrat per l’Esperit Sant (Mt. 1,20); té els somnis pels que l’Àngel li diu que aculli Maria a casa seva, i que fugin a Egipte (Mt. 1,20-24; 2,13); porta un bastó de patriarca: podria ser la vara de Jesse, que significa el llinatge davídic de Crist, segons la carn (Is. 11,1), perquè Jesús té una genealogia, arrelada a la història del seu poble (Mt. 1,1-17 i Lc. 3,23-38) . A l’esquerra, hi ha el primer dels Mags (o savis) fent-li homenatge (Mt.,1,9-11), agenollat i havent posat al terra, més baix que els peus del Nen, la seva corona reial, que sembla lliurar-li: no és un poderós derrocat del soli (Lc. 1,52), sinó que s’ha abaixat de bon grat, davant del Messies, acceptant que hi ha un altre poder, més gran que el seu, i expressant així l’autèntica saviesa.
La nuesa del Nen fa veure la plenitud de l’Encarnació (és com un home qualsevol, Fil. 2,7), i el presenta pobre (Jesucrist, que era ric, es va fer pobre, perquè la seva pobresa us enriquís, 2C, 8,9); no té en compte el text evangèlic, que el presenta faixat amb bolquers (Lc. 1,12); però el seu caràcter diví, tot i la seva petitesa i nuesa, queda manifestat amb l’aura, l´únic que la porta, en un contrast molt expressiu.
La composició destaca la presentació de l’Infant, quasi bé en un gest litúrgic, anticipant la que es farà al Temple (Lc. 2,22), oferint-lo a la veneració, i l’actitud de submissió del Mag, que és la que pertoca al fidel.
