Nativitat, Museu de Sant Joan de les Abadesses

Nativitat, part d’un panell de fusta tallada, mesures, procedència, datació i altres circumstàncies desconegudes, Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès, Girona).

L’Emmanuel és Déu amb nosaltres

La imatge és un fragment d’un conjunt més ampli, amb altres motius. A l’esquerra hi ha la Mare de Déu, dreta, pregant, atenta; té una aura circular; del seu mantell obert surt, com si fos del seu cos, en una expansió, el bolquer amb el Nen Jesús encara nu, d’aura rodona, amb uns motius gravats, com un brodat; està actiu, acostant-se a la menjadora, de formes ben evidents, donant ben bé l’efecte de volum: una estructura central i quadrada, teixida amb branques, plena i de la que mengen el bou i l’ase. A la dreta hi ha Sant Josep, amb un mantell de caputxa sobre les espatlles; l’aura és octogonal; les tres aurèoles són diferents per indicar així una varietat d’estats; porta una espelma encesa a la dreta, amb la flama al vent, per veure-hi clarament i expressar que Crist és la Llum, i un bastó de patriarca a l’esquerra, amb el que camina, aixecant aquest genoll, i acostant-se al Nen.

Aquesta Nativitat austera, amb els models imprescindibles, presenta el moment del Naixement, més enllà de l’acció i tot expressant una experiència espiritual. La Mare de Déu prega plena de respecte, pel que està aixecada, mentre el Nen s’allunya  del seu cos, naixent; va cap a la menjadora, consumant l’Encarnació: serà el Seu lloc, al bell mig del Món hi posarà el Seu Cos, que és l’Església, on els pastors el trobaran; per Ell Déu ve a nosaltres, és l’Emmanuel, el contemplarem de cara, i podrà ser aliment (eucarístic) pel Seu Poble.

D’una banda, prega la Mare, que ha acollit l’Esperit de Déu,  acabant de deslliurar, de l’altra, adora el que li fa de pare, segons el llinatge de David,  i, a més, de les bèsties està atent el bou, simbolitzant l’actitud oberta d’Israel envers el Seu Salvador, mentre que l’ase està distret, sense adonar-se del Nen, manifestant la seva fama estúpida, i també que no tots rebran al Nouvingut.

Crist és realment el Senyor del Món. El “més enllà” de Déu no és el més enllà de la nostra capacitat de coneixement. Déu està més enllà, al centre de la nostra vida. L’Església no es troba allà on fracassa la capacitat humana, als límits, sinó al centre del poble.

Dietrich Bonhoeffer, Carta des de la presó, 30 d’abril de 1944.