El concert dels Àngels i la Nativitat, de Grünewald

El concert dels Àngels i la Nativitat, del Retaule de Isenheim, de Grünewald (1508-1516), 265 X 304 cms, oli sobre fusta, Museu d’Unterlinden, Colmar, França.

Tot i ser de condició divina, es va fer semblant a nosaltres, com un home qualsevol

 A l’esquerra hi ha una construcció, un tabernacle, a la fosca; dins, i també en primer pla, hi ha àngels que fan música; a l’extrem dret de la construcció, es veu una cortina recollida; també una figuera a contrallum, i la figura d’una dona coronada, amb una aurèola de llum daurada.

A la dreta, a l’exterior, hi ha la Mare de Déu, asseguda, que té el Nen als braços, acostant-se’l a la cara; està nu i juga amb un rosari amb les mans; ella el té posat sobre uns bolquers, blancs i estripats.

Als peus hi ha el bressol, amb la roba de llit blanca, damunt la que hi ha un cordó vermell; també hi ha un setrill amb oli, un pot d’aigües brutes, amb lletres hebrees, i un cossi per banyar l’Infant.

Dalt, al Cel, més amunt d’una muntanya, lloc propici a la manifestació divina, com el Sinaí,  hi ha Déu Pare, com a Rei, amb el ceptre i l’orb, envoltat d’àngels i llum daurada, enviant un raig cap el Nen; hi ha més àngels volant al Cel; sembla que l’hora és la del matí; hi ha diferents edificis al fons, com d’una ciutat.

L’Encarnació és la presència del Déu del Cel, que tot seguint dins del seu àmbit, arriba al nostre Món, expressat al paisatge; Ell  s’ha fet petit i ben pobre i humil, com manifesta el seu bolquer estripat; la seva humanitat, la sang que vessarà, es simbolitza pel cordó vermell del bressol; amb l’Emmanuel arriba una nova jornada, per això la llum és del matí. Ell renta la nostra brutícia (cossi pel bany) amb la seva mort a la creu (present a un altre panell del retaule): ens ungeix amb els sagraments (setrill d’oli); el pot per la brutícia, amb lletres hebrees, expressa críticament els pecats del vell Israel.

El tabernacle és a la fosca, representa la primera Aliança, ara ja inútil; la dóna amb la corona lluminosa pot ser la expressió de la Saviesa que l’Emmanuel  tindrà: la seva llum és idèntica a la de Déu Pare, que duu atributs reials però sense corona, com si hagués una relació d’identitat entre les dues persones, que es complementen. La cortina recollida  vol dir que Déu s’ha fet plenament visible. La figuera  no dona fruit i és maleïda per Jesús (Mt. 21,19-21,...), fent evidents els que no creuen, pel que és a la fosca. Els àngels manifesten la joia del Cel per l’Encarnació i veneren l’Emmanuel, tal com l’expressa l’antífona del Magníficat de les Vespres de Nadal: Avui ens ha nascut un Salvador, avui els àngels canten a la terra. Però entre els àngels, al fons, a la fosca i a l’esquerra, hi ha un amb plomes de paó reial al cap (símbol de la Supèrbia): és Satanàs, l’àngel caigut en el Mal,  que ha quedat decebut per l’aspecte de l’Home i no venera la presència de Déu en l’Ésser Humà, fet a imatge i semblança d’Ell.

És amb una gran alegria que ha nascut el Salvador, vingut per enfrontar-se al mal.