L’Adoració dels mags, miniatura del Cantoral 12 del Monestir de Sant Pere de les Puel·les

L’Adoració dels mags (miniatura del Cantoral 12 del Monestir de Sant Pere de les Puel·les), inicis del s. XVI.

La seva alegria va ser immensa

És una il·lustració (o miniatura) d’un cantoral, un llibre fet a ma amb les obres que es canten al cor, durant la Litúrgia de les Hores. Està esplèndidament emmarcada en daurat, possiblement amb pa d’or, amb una decoració de caire vegetal blava; dalt a la dreta es veu part d’una lletra, la primera d’una paraula.

La imatge presenta la iconografia de l’Epifania (que en grec vol dir posar al damunt, manifestar), seguint l’Evangeli de Mateu: Els mags han vist l’estrella del rei dels jueus que acaba de néixer (2,1); l’estrella s’aturà al lloc on hi havia el Nen i ells, postrats al terra, li prestaren el seu homenatge. Llavors van obrir les seves arquetes i li van oferir presents: or, encens i mirra.(2,9-11). La imatge segueix la caracterització més usual de l’Epifania en Art.

A l’aire lliure, hi ha la Mare de Déu, amb el Nen a la falda, rebent l’homenatge dels mags; rere, a l’esquerra, hi ha un paisatge i, a la dreta, un edifici, com un templet, al que hi ha dues figures: una dona i una bèstia.

La Mare de Déu porta una túnica vermellosa (color de l’Encarnació) i un mantell blau (com a Reina del Cel); el Nen, d’uns mesos i presentant com conscient del sentit de l’acte, és cobert sumàriament  amb bolquers, i accepta els dons; té una aura irradiant, diferent de les corones dels mags, de materials sòlids, per expressar que és d’una altra condició.

Els mags han arribat de lluny: a l’angle superior esquerre hi ha un estel, indicant el punt de partida del seu viatge per veure el Nen, a l’orient; un altre estel, a la dreta, a occident, tocant l’edificació, indica que han estat guiats fins a la seva presència; van ben vestits, amb robes exòtiques, manifestant així que són d’una altra nació; arribats, li presenten el seu homenatge; el primer que s’ha agenollat s’ha tret la corona que duia i encara porten els altres dos, ha deixat la seva ofrena, dins d’una capsa ovalada, als peus de la Mare de Déu; és un ancià, de barba i cabells ben blancs. Els altres dos esperen el seu torn; un és molt jove, encara sense barba, ros, està girant-se per seguir els passos del primer, duent a la ma també l’ofrena, dins d’un pom; l’altre és de més edat, amb una corona diferent, de barba fosca i la corresponent ofrena dins d’una gerra; amb la ma lliure senyala l’Infant, que és el motiu del seu viatge. El passatge evangèlic manifesta l’obertura de la salvació a tots els pobles.

El paisatge del fons fa un terme llunyà amb unes muntanyes blavoses i esfumades per la distància; el primer terme del paisatge és un prat on hi ha una perdiu. Una barana de marbre tanca l’espai de l’acció, amb els mags i la Mare de Déu amb el Nen, definint en un terme diferent.

Dins l’edifici de la dreta hi ha una figura, sembla que d’una dona, que commina, amb el seu dit estès, una bèstia blanca que està mig ajaguda, de significat incert: no tot és positiu en aquest quadre de la infantesa del Senyor i ja la presència del mal, manifestada en la bèstia que es rebel·la, pot fer-se present.

La casa és d’estil clàssic, amb columnes jòniques i un arc de mig punt; les seves línies donen, amb eficàcia, la impressió de volum.

A la imatge ressona l’ interès per expressar les tres dimensions de la realitat (la perspectiva), molt propi de l’art renaixentista de l’època, usant només l’ample i llarg de l’espai del full, mitjançant el paisatge, la tanca de marbre i les línies de la casa.

El traç és vigorós, arrodonit, adaptat a les possibilitats d’un espai molt petit.

La seva alegria va ser immensa (Mt. 2,10).