El Greco, Nativitat
El Greco, Nativitat, oli sobre tela, 1603-1605, Hospital de la Caritat, Illescas (Toledo).
La llum vertadera, que il·lumina tot home, va venir al Món
A la Nativitat hi ha el Nen Jesús, nou nat i nu, en moviment, centrat, sobre un drap blanc irradiant llum, que toca plenament les dues figures de la Seva Mare, a la dreta, amb un mantell vermell, que manifesta la Encarnació, i Sant Josep, a l’esquerra; al marge esquerre i hi ha el cap de l’ase i baix el del bou, veient-se molt bé una banya.
El blanc és un element fonamental de la imatge; el Nen Jesús està posat sobre la resplendent peça de roba blanca, manifestant el resplendor de la glòria de Déu (cf. He 1: 3).
El qui és la Paraula es va fer home, va conviure amb nosaltres (Jo 1:14); aquí és un infant (=que no parla), la feblesa de Déu encarnat: l’Incontenible contingut en un cos igual que el nostre (Fl 2:6-8): Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res (infant), fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i considerat com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu. Al fons, darrere de la Mare de Déu, hi ha l’element vertical, que condueix l’ull cap el centre, on hi ha el Nen, i indica un lloc, fent-nos notar que el Messies viu en les nostres coordenades de temps i espai, com un home qualsevol, del Naixement a la Mort.
La visió de tot el Cos també ens indica no solament que ens arriba un missatge (la bona nova de l’Evangeli), sinó realment (Lc 24:34) tot Déu mateix, en la seva integritat, del tot revelat (=apocalíptic), nu, en una comunicació de persona a persona, com en el diàleg entre Jesús i la Samaritana: Ha de venir el Messies, l’Ungit .Quan Ell vingui ens ho explicarà tot (...) El Messies sóc jo, el qui et parlo (Jo 4:25).
La banya, tan destacada, representa el poder de Déu que salva, que fa que s’aixequi un Salvador poderós (Luc 1:69); ressonava al Sinaí (Ex 19:16), i va servir per a ungir David Rei d’Israel, del qui Jesús, el Messies, el Crist o Ungit, n’és descendent (1Sam 16:1-13).
I Maria, que està present a la fundació de l’Església, (Luc 2:19 i 51) conservava tots aquests records en el seu cor i els meditava; ella és, pels que contemplem la icona, el model del creient.
