Joan XXIII a la Presó “Regina Coeli”, de Roma

Joan XXIII a la Presó “Regina Coeli”, de Roma, el 26 de desembre de 1958.

Era a la presó, i vinguéreu a veure’m 

Joan XXIII el dia de Nadal de 1958 va visitar els malalts (el matí a dos Hospitals, rebent amés a la tarda dos grups de nens invàlids i orfes) i el dia següent, de bon matí, els presos; se’l veu aquí envoltat d’aquests. És una instantània dels diaris, una expressió ràpida d’un moment, moderna, ben diferent de les imatges artístiques tradicionals, meditades, molt estructurades i plenes de símbols que  fem servir per felicitar el Nadal.

D’una banda, el Papa és fidel al costum del retrobament familiar per Nadal, la festa que fa present l’alegria pel naixement del Messies, unint-se als interns en la festa, allunyats de la família. Alhora, com a vicari de Crist, visita presos i malalts, posant al dia el que Jesús diu a l’Evangeli d’ell mateix, acomplint la profecia d’Isaïes: L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat, (...) a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor (Lc. 4, 18-19, reprès d’ Isaïes  61, 1-2).  També, com a cap de l’Església visible, s’uneix als seus membres separats del cos social, lluny de casa (internats a les institucions: hospital, orfenat o presó). El Papa Joan acompleix així el que ensenya l’Evangeli: Estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m. (…) Senyor, ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t? El rei els respondrà: En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi (Mt. 25, 34-40).

El Papa Joan coneix la història del Nadal, tal com es llegeix  a l’Evangeli, i les seves diferents expressions, siguin litúrgiques, artístiques o  literàries; i la converteix en experiència molt concreta, portant l’alegria de la salvació als afligits que té més a prop.

Aquí els bonics colors i les tendres creacions artístiques nadalenques  deixen pas a les infames i impersonals ratlles dels uniformes dels presos; així, fins i tot al lloc del rebuig, el Papa fa molt evident la joia del Nadal, patent en el goig de tots els presents, sentint-se acompanyats.

Al bell mig de la presó, que primer va recórrer saludant als interns,  Joan XXIII els hi va parlar; s’havia previst posar-hi un tron que no va voler i es va posar una cadira amb braços; es va adreçar als presos, anomenant-los benvolguts germans i estimats fills,  no va fer servir el Nos (plural majestàtic de papes i reis) sinó el jo. Els hi va parlar com un que coneix la presó des de dins, de tu a tu, doncs un familiar seu hi havia estat tancat i ell l’havia visitat; va parlar de les justícies humana i divina,  i també dels errors. Alhora, que volia marcar amb una obra de misericòrdia aquell primer Nadal seu com a Papa. Desprès els va beneir;  i va dir als presos que sempre més recordaria la visita; encara, allargant-se tan com va poder en la expressió del seu afecte, com el Bon Pastor, va afegir que, quan escrivissin a les seves famílies, els hi diguessin que els havia anat a veure, que els tenia presents, a ells i als seus parents, i pregaria per les intencions particulars de cadascú i dels seus propers. Joan XXIII es va mostrar, en tot moment, molt content  d’haver anat a la presó, i vàries vegades durant la visita es va commoure, notant-se en les seves veu i actitud.

Aquell Nadal va ser el primer en que es va veure la missa de la nit de Nadal del Papa per la televisió (abans només s’havia transmès per ràdio), i les fotografies, on ningú es veu trist, i cròniques de les visites als hospitals i a la presó, van donar la volta al món i van fer la primera plana de molts diaris. El Papa Joan va copsar el signe dels temps, aprofitant els moderns mitjans de comunicació de masses amb el seu  estil nou, fent que, a tot el Món, la gran notícia d’aquell dia fos la Bona Nova de l’Evangeli.