Nativitat Mística, de Botticelli

Botticelli,  Sandro, Nativitat Mística, 108.5 cm × 74.9 cm, tempera sobre tela,  1500-1501, National Gallery, Londres.

Avui ha nascut el Salvador; avui els àngels canten a la terra, i els arcàngels se n’alegren; avui salten de goig els justos, dient ‘Glòria de Déu dalt del Cel’

Al clar d’un bosc, amb arbres al fons, a la llum nítida i sense ombra del matí, hi ha l’estable del Naixement. És sota una roca foradada. Té una teulada de palla rectangular, sostinguda pel davant per dos troncs ben rectes; aquí i allà creixen plançons d’olivera. S’hi arriba per un camí que puja fent ziga-zagues.

Al bell mig, hi ha la Sagrada Família: El Nen damunt una peça de roba blanca; allarga el braç dret cap a la Seva Mare i es posa l’esquerra a la boca, demanant aliment. És l’Emmanuel, Déu amb nosaltres, pobre, nu, està al terra, i al lloc de les bèsties perquè als Seus pares no els han volgut a l’hostal.

La Mare és al centre de la imatge; està alhora recollida pregant i activa, fent un moviment d’acostament, abaixant el seu cos cap al Nen, per adorar-lo; vesteix una túnica vermella i un mantell blau, per expressar amb els colors l’Encarnació (vermell) i que és Reina del Cel (blau).  Mare i Fill són els únics que duen aurèola de santedat.

Sant Josep és un home vell adormit. Aquesta actitud denota que ell és el qui dona al Nen la pertinença al llinatge de David, fent de pare, però no ho és pròpiament, perquè el Nen ve de Déu. Aquestes tres figures són més grans que les altres, per destacar-les.

Al fons de l’estable hi ha el bou ajagut i la mula dreta mirant atentament la menjadora (veure Is. 1:3): el seu coll i cap senyalen el Nen.

A la coberta hi ha tres àngels que canten, vestits de color blanc, vermell i verd: el del mig té a les mans el llibre on hi ha la música, els altres porten branques tendres d’olivera. Ells il·lustren el que diu Lluc, que els àngels canten, Glòria a Déu dalt del Cel, i a la terra, Pau als homes que estima el Senyor. Els colors de les robes, que també vesteixen els altres àngels, representen Fe (blanc), Esperança (verd) i Caritat (vermell).

Les branques d’olivera, a la Florència de l’època, eren un símbol de Misericòrdia i reconciliació, més que de Pau.

Per la nostra esquerra han arribat tres homes sumptuosament vestits, amb corones d’olivera, conduits per un àngel. A la dreta, un altre àngel ha acompanyat dos pastors, pobrament vestits. Ells manifesten els israelites, de diferents condicions, que han atès la crida dels àngels, han rebut el Messies i l’adoren.

Al primer pla hi ha tres àngels més amb branques d’olivera i unes cintes on es pot llegir: Pau a tots els homes de bona voluntat; un va  vestit de verd, altre de blanc, i el tercer de vermell, que estan abraçant  i besant tres humans, coronats d’olivera. És un fet mai vist i àngels com aquests no apareixen a cap Nativitat més, abraçant els humans: és el Cel a la Terra.

Encara, al terra, hi ha cinc dimonis, quatre traspassats per llances, i un altre que s’enfonsa dins d’una escletxa del terreny: el Naixement del Nen Jesús fa fugir el Mal.

Dalt hi ha el cel obert, fent un cercle daurat, amb dotze àngels, en un efecte propi de la pintura d’una època  anterior, per l’ús d’or; la seva llum fa reflexes a la coberta de palla de l’estable. Ells porten les branques d’olivera amb cintes, unes  amb lloances a la Mare de Déu, d’altres amb el Glòria a Déu dalt del Cel; també corones d’or que pengen cadascuna de tres fils d’or.

Al capdamunt hi ha una inscripció en grec; diu que Alexandre, el pintor, va fer el quadre, al final de l’any 1500; també hi ha referències a l’Apocalipsi.

La imatge té un caràcter ingenu i proper, definit d’una part per les línies rectes tan ben delimitades, de la construcció de l’estable, o del camí que fa dents de serra. D’altra banda, a l’efecte hi contribueixen els àngels tan propers als humans, omplint l’espai d’escalf i tendresa; és molt expressiva l’abraçada al primer terme, on el gest d’acostament dels cossos, fa com els tres arcs d’un pont que uneix cel i terra. Expressa amb simplicitat que l’Emmanuel és aquí, Déu amb nosaltres. Resulta molt propi de l’estil de Botticelli, però diferent de les seves obres més conegudes, d’efectes molt refinats.

A aquesta Nativitat hi ressona l’antífona del Magníficat de les segones vespres de Nadal: Avui ha nascut Jesucrist; avui ha aparegut el Salvador; avui els àngels canten a la terra, i els arcàngels se n’alegren; avui salten de goig els justos, dient ‘Glòria de Déu dalt del Cel’. Al·leluia.

***

A la Florència de Botticelli, molt pocs anys abans de fer el quadre, hi va governar un temps (1494-1498) Fra Girolamo Savonarola; fou una època convulsa, en l’expectació de la fi del món. El pintor va quedar molt commogut per la predicació del frare, pels diferents fets que es van produir i pel seu final violent, quan va ser derrocat. La Nativitat Mística reflecteix el seu estat d’ànim.

D’una banda rememora el sermó de Nadal de 1493, sobre el Salm 85, fent referència a les virtuts de Misericòrdia, Veritat, Justícia i Pau, considerades també noms de Crist. Alhora, reprèn a la imatge passatges precisos del sermó: Va venir el Diví Infant, i es va posar al terra nu, davant la Santa Verge... També fa referència la unió de Déu amb la Humanitat, i l’abraçada i petó de la Justícia i la Pau, present a la pintura, als del primer terme que s’uneixen.

El cercle dels dotze àngels a la part alta, amb les seves corones i cintes amb inscripcions, fa referència a una devoció viva a l’època, la dels dotze privilegis de la Mare de Déu: ella ocupa la part central de la imatge, amb el Nen, com a Mare de Déu, Dona de l’Apocalipsi i Figura de l’Església.

El text grec de la cartel·la de dalt fa referència als capítols 11 i 12 de l’Apocalipsi, on hi ha la dona vestida de Sol (manifestat per la part daurada) que infanta un fill i porta una corona al cap amb dotze estrelles, aquí transformada en rotllana d’àngels amb dotze corones. Així, recordant  aquest text, el pintor fa referència no solament al primer naixement a Betlem, sinó a aquell altre anunciat (en el futur) a l’Apocalipsi, abans de la segona vinguda de Crist.

Botticelli va posar les seves paraules a la cartel·la en grec, llengua poc coneguda, per a protegir-se perquè el que diu podia ser motiu de persecució, considerat com favorable al derrocat Savonarola.