Henri Matisse, Nit de Nadal
Henri Matisse (1869-1954), Nit de Nadal, 1952, vitrall fet per l’artesà vidrier Paul Bony (1925-1986), Nova York, Museu d’Art Modern, donació de Time Inc.
Per Nadal Déu envia la Seva Llum al Món
La Ma de Déu, des del fons del Seu Misteri, entra en relació amb el Quatre Elements de la Creació: Foc, Aigua, Terra i Aire; el Seu àmbit és l’indicat per dues línies paral·leles verticals, i la Ma com un sortidor que puja; envia el gran Estel, el Sol, Crist, que hi ha dalt (Foc), la Seva Llum (En Ell havia la vida i la vida era la llum dels homes, Jo. 1,4), entrant a la Creació; l’Estel travessa l’Aire, l’eix blau central i vertical; hi ha els cinc dits de la Ma de Déu ben oberta en gest de donació (l’Emmanuel, Déu amb nosaltres, Is. 7,14): impulsa cap amunt la Llum, envoltada de les espurnes que escampa pel seu camí, i que són els petits estels saltironants, de tons diferents, blanc i negre, il·luminant-ho tot; la Ma i l’Estel són del mateix color daurat, per manifestar la seva identitat (Jesucrist, fill de Déu, resplendor de la Seva glòria i empremta de la Seva substància, He. 1,3).
Baix, a les dues bandes del blau, hi ha dos rius, d’Aigües verdes, fecundes, que corren ondulants.
L’àmbit de l’Absolut de Déu s’estreny, expressant que l’Inabastable entra en la limitació de la Creació, indicant el fet del Naixement, sortint Jesús, l’Estel, del ventre de la Seva Mare (Va néixer el Seu Fill, Lc. 2,7).
Més amunt hi ha la Terra, expressada en els pams grocs i verds, de l’herba: allà s’hi mouen, amb fluïdesa rítmica, diferents plantes.
Dalt, dins d’un arc de mig punt representant la volta del cel, hi ha la Llum, destacada, espurnejant, il·luminant-ho tot amb el seu fulgor i calor plens d’energia (Foc), i que les plantes aprofiten. Així, tota la Creació exulta, lluint els seus colors i formes vibrants, per la Llum i la Vida, Crist arribant al Món, l’Estel esplendent del matí (Ap. 22,16).
L’estructura contrastada anima el vitrall i diferencia Déu del Món: Així, són diferents les formes punxegudes dels estels (diví) i les fluides de les criatures (plantes i corrent ondulant de l’aigua); també es contraposen les superfícies planes i estàtiques de l’Aire i la Terra i el dinamisme d’Aigua i vegetació.
Matisse expressa el Nadal, innovant, com a artista modern: així, tria una composició plana, d’ordenació insòlita, on Déu ve del fons; viu l’experiència religiosa mitjançant els Elements de la natura, anant vers l’abstracció, i descartant els personatges tradicionals de les històries nadalenques. La festa del Sol, que celebra que el dia ja s’allarga, és d’abans del Cristianisme, tenint aquí caràcter cristià com ho diu el seu títol (Nit de Nadal). No és tan diferent a moltes expressions d’altres moments, com el Romànic. L’artista assoleix, en les seves paraules, “una forma decantada fins allò més essencial, (...) en la que el signe és suficient”.
