Històries del Nadal, Portada occidental de Chartres
El temps de Gràcia, pedra tallada, segle XIII, al Timpà Sud de la Portada Occidental de la Catedral de Chartres.
El temps de Gràcia
A la part més baixa, tot seguint l’Evangeli de la Infància de Lluc, hi ha l’Anunciació (1:26-38) i la Visitació, que dóna lloc al Magnificat (1:39-56) (a l’esquerra); després hi ha St. Josep i la Mare de Déu, al llit, després del Naixement; al seu costat, molt destacat en lloc central, hi ha el Nen Jesús faixat amb els bolquers (2:7), presentat semblant a la panera amb el Pa Eucarístic, damunt l’Altar; els pastors (2:16) arriben des de la dreta. És l’entrada del Messies al Món.
Més amunt hi ha la Presentació al Temple. El Nen Jesús està també damunt d’un altar, quasi bé com una ofrena o víctima, acollit per Simeó (que canta el Nunc dimittis) i Anna (2:27-28 i 36-38), i anticipant el Seu sacrifici; els seus pares estan a la dreta: Ella amb el ventre destacat, recordant la recent Nativitat, portant un colom, ofrena que els pobres presentaven quan naixia un fill (2:24); a la dreta hi ha una figura amb un llum, referència a la Candelària: Crist, Llum del Món, com diu el Benedictus (1: 78-79); el Senyor entra al Seu Temple, prefigurant la nova Església.
Dalt, la Mare de Déu sosté i acull el Nen, com a Mare, Temple i Esposa (fent figura de l’Església); rebia l’encens de dos àngels, com es fa amb l’Evangeli i les ofrenes a la Missa; recorden el servei de Zacaries, pare de Joan Baptista, que va entrar al santuari del Senyor, per oferir l’encens (1:9).
Als arcs que emmarquen la història, entre d’altres figures, hi ha representacions de les Arts Liberals (Gramàtica, Geometria, Música, Astronomia...), i àngels; aquestes arts ens ajuden a aprofundir en el Misteri de l’Encarnació i, alhora, són, tot i la seva grandesa humana, ben poca cosa (en posició marginal) al costat de la Saviesa de la Mare de Déu (en lloc central), plena de gràcia (1:28), i dels pobres d’aquesta Història Sagrada que acullen Crist: els Seus pares, pastors, pares estèrils del Baptista, i vells que el lloen (Simeó i Anna).
L’artista, prenent l’Evangeli de la Infància i la Litúrgia i els seus cants, ens presenta una contemplació de la Història de la nostra salvació, amb escenes dels nostres ritus de Nadal.
De: Litúrgia i História Sagrada als Timpans del segle XII a Chartres, per Margot Fassler; The Art Bulletin, 1993, Volum LXXV, 3, pàg. 499-520.
