El Naixement del Senyor, Església de Martorana
El Naixement del Senyor, mosaic, després de 1143, Església de Martorana, a Palermo (Itàlia), la imatge s’estén sobre una volta de la nau del temple.
El Naixement del Senyor
La imatge presenta el naixement del Senyor a partir d’una síntesi dels evangelis de la infància (Mt. i Lc).
Maria està posant el nen a la menjadora (Lc 2:7, símbol de l’aliment que Ell ens donarà del Seu Cos), faixat amb els bolquers; l’ase i el bou el miren atents (referència a Is 1:3). La Mare de Déu és al punt central de la composició i de la meditació dels qui la mirem: és més gran que els altres personatges; reposa, després de donar a llum, disposada damunt d’un llençol blanc, que té tres franges brodades als extrems, destacant cap i peus; s’incorpora, acostant-se al seu Fill, acollint-lo amb les seves mans; són a la cova de Betlem (Mt. 2:5).
Sant Josep, baix a l’esquerra, queda marginat, d’esquena, perquè el seu paper en aquesta història és menor: ell només dóna el nom i el llinatge humà de David (Mt.1:20) al Nen. També baix, a la dreta, hi ha les llevadores que banyen el Nen, acomplint el que es fa amb els nounats, per mostrar que és ben humà.
A la muntanya, hi ha els pastors amb els seus ramats, representats per alguns animals; han arribat els àngels, saludant l’estel amb el gest de les seves mans, i anunciat el Naixement de Crist (Lc 2:8-14) a dos pastors, a l’esquerra: un de vell va abrigat amb una pellissa.
L’estrella de David llueix a la nit (Mt 2:1); té set elements, número de la plenitud: sis puntes i un centre. De l’astre surt un raig que va directament al Nen, establint la relació entre el Cel i Ell, en qui el Pare es complau (Mt 3:16); és com una mena de cordó umbilical que el manté unit al Pare, ara que ha sortit del ventre de la mare: així, ara, es podria dir que Déu se’ns mostra, alhora, Pare i Mare. A l’alçada de l’estel, unes lletres gregues diuen El Naixement de Crist. Tots els personatges estan en acció, acomplint cadascú la seva part dins el Misteri de Nadal.
Els colors són expressius: el fons daurat ens diu que aquesta és una història sagrada, impulsada des del Cel, simbolitzat no solament per l’or sinó també per la seva disposició a la curvatura de la volta del temple, part de l’edifici que manifesta les Altures; la Mare de Déu destaca molt amb el seu mantell blau sobre el llençol blanc, el negre de la cova i la forma de la muntanya, elements que l’emmarquen; el llençol blanc pot fer referència a la concepció del Nen (Mt. 1:23); ella és molt important en aquesta història; d’altra banda, el blau fosc de la nit envolta a Sant Josep, les llevadores i també fa destacar, amb un contrast, idèntic al de la Mare de Déu, la llum de l’estel.
Així llum i fosca estructuren les dues parts més importants de la imatge, fent un efecte semblant: la Mare de Déu i l’Estel estan en sintonia; d’una part hi ha l’actitud de Déu Pare que envia la seva llum, l’Estel, i la presència de Crist, Llum del Món (Jo 8:12); d’altra banda hi ha l’acceptació de la voluntat de Déu que fa la Mare (Lc 1:38, soc l’esclava del Senyor), col·laboradora fidel de l’Encarnació; ella vesteix el mantell blau que la caracteritza i que és el color del cel, on llueix l’estel. El buit que la cova fa a la muntanya, on ella es troba, explica, amb un element de la natura, l’altre buit que ella ha fet dins la seva persona, primer per acollir fecundament la Paraula de Déu, i on creixerà, després i al seu úter, el Nen.
Aquesta imatge es completa, a la volta, amb una altra de la mort de la Mare de Déu; es troba estesa damunt el mateix llençol, i envoltada dels Apòstols, formant l’Església, que es va iniciar amb ella per l’Encarnació; ara el Seu Fill, adult, acull la seva ànima, presentada com un infant, per dur-la al Cel, d’una forma semblant a com ella havia acollit el Nen: s’acaba així el cicle de l’Encarnació, iniciat a Betlem.
Martorana: Mort de la Mare de Déu.
